Excursió a Xàtiva

L'excursió a Xàtiva va ser molt gratificant perquè vam veure un castell, un jardí, una museu i vam conéixer a gent nova que per cert va resultar molt interessant i molt amable.

L'excursió la vam començar nosaltres mateixos anant al castell de Xàtiva. Va ser molt interessant per què hi havia molts racons per tot el castell. Després anàrem a l'institut a conéixer als alumnes en els quals ens havíem cartejat. Al arribar a l'institut ens va rebre el director i ens va dir unes quantes paraules de salutacions, i a continuació vam anar al pati a conéixer als nostres corresponsals, i jo vaig conéixer a tots els meus corresponsals perquè jo hi tenia dos, però a més a més com som tres Laures a classe i només hi estava jo vaig conéixer als corresponsals de les altres dues Laures, però va ser molt divertit conéixer a tanta gent.

No obstant vam conéixer un grup de xiques que ens van agafar per banda i ens van ensenyar l'institut i ens vam fer amigues, ja que eren molt agradables i simpàtiques.

A continuació ens vam acomiadar d'aquestes xiquetes perquè acabaren d'arribar d'una excursió a València i només arribar d'excursió es van anar amb nosaltres i per tant no havien dinat res i tenien fam, per tant ens vam acomiadar d'elles i ens vam anar amb la professora de valencià de l'altre institut i amb els alumnes de segon de l'ESO (perquè els alumnes de segon de l'ESO es van vindre amb nosaltres) i vam anar a un jardí on hi havia molt de pol·len i crec que vaig agafar una al·lèrgia (a pesar que jo no tinc cap al·lèrgica).

I ens vam anar després d'això a un museu on es podia veure el retrat del rei Felip per a baix perquè els habitants de Xàtiva van posar-ho així perquè aquest rei va cremar la ciutat de Xàtiva.

I després d'així ens vam anar a l'autobús i vam tornar a Elx.

Va ser una excursió bastant agradable.

Bé i també dir que aquesta és l'ultima entrada que faré per tant gràcies per llegir-me, una gran abraçada.

Coses sobre Xàtiva

Algunes festivitats de Xàtiva: 

• La Fira d'Agost:

L'any 1250 que el Rei Jaume I El Conquistador atorga des de Lleida a la ciutat de Xàtiva el privilegi de celebrar una fira de bestiar fins als nostres dies han transcorregut 749 anys en què este fenomen, de tan important valor històric, ha desenrotllat la seua activitat ininterrompudament, si exceptuem els obligats períodes de parèntesi per guerra, epidèmies o catàstrofes. El període més prolongat sense fira a Xàtiva va ser el que va seguir l'any 1707, en el fet que les tropes de Felip V van cremar la ciutat. Posteriorment, en 1855, com a conseqüència d'una epidèmia de còlera, l'alcalde de Xàtiva, fa públic un anunci en els periòdics pel que suspenia la fira fins que millorara la situació sanitària, cosa que no es va produir en el transcurs d'aquell any. Amb tot, la Fira d'Agost de Xàtiva se situa actualment com la més antiga de les existents a la Comunitat Valenciana.Finals del segle XIX, quan la fira ocupava una extensió de 3000 metres, dels que 2000 estaven dedicats ha guanyat cavallí, vaquí i de llana, sent els 1000 ocupats per casetes i barraques de combustible, objectes d'agricultura, de pisa, espart, etc., fins a l'actualitat en què la fira comprén tot l'espai comprés entre la plaça de La Bassa i la plaça d'Espanya, apinyant-se les casetes, llocs de venda i atraccions fins en sis línies paral·leles al llarg de l'Albereda, la superfície d'espai destinada a les activitats comercials de la nostra fira ha passat a ser de 45.000 metres quadrats.

• Falles:

A Xàtiva, la tradició de plantar falles ve des de l'any 1865, quan en la Plaça de la Trinitat es va exhibir el primer monument faller d'aquesta ciutat, el qual feia al·lusió en la seua temàtica a la pesca de l'anxova d'esta manera satírica criticar un altre tipus de pesca comuna entre ambdós sexes.
Les falles que es planten en la via pública són actualment 18 grans i els seus corresponents infantils el que porta a un total de 36 a les que s'uneixen les 2 municipals des de fa uns anys. També els col·legis de la ciutat realitzen la seua festa en to menor, construint les seues pròpies falles i amb actes dissenyats a este efecte, igual que ho fan les associacions de pensionistes i jubilats, tot això ens dóna constància de com està d'arrelada la festa de les falles en la societat xativina.

• Betlem grandària natural:

A l'Ajuntament s'instal·la cada any en el mes de desembre, des de 1991, el seu Betlem Monumental, confeccionat any rere any amb la incorporació progressiva de nous elements i figures de grandària natural i diverses espècies d'animals vius, diverses construccions tradicionals, etc.

Article d'opinió. 8 de març: Dia de la dona

El dia 8 de Març és un dia on es commemora la importància de la dona a la societat encara que molts anys han estat desbancades, i per a defendre els seus drets com a éssers humans.

A l'institut aquest any (2015) s'han fet activitats tant el divendres anterior com el dilluns següents perquè aquest any ha caigut en diumenge, i per tant s'ha hagut de fer una partició. Bé, el dilluns vam anar a una xarrada sobre els drets de la dona i dels problemes que encara al segle XXI seguim tenint a molt pesar meu. A la xarrada ens van mostrar diversos vídeos que vaig a comentar:

- El primer vídeo anava sobre una xiqueta que volia eixir amb les seues amigues i s'havia posat bonica per a una vesprada amb les amigues, però els seus pares en veure-la així vestida no volien que isquera al carrer així perquè deien que al carrer hi havia molts xics que l'únic que volien era fer-li mal i així vestida estava provocant-lo; i mentrestant que els pares li prestaven massa atenció a la seua filla el fill va pixar una planta, va eructar a la cara dels seus pares, va beure alcohol, etc. A més a més van dir que el xic hi havia pegat a una xica i els seus pares el van defendre dient que la xica era una puta i se'l mereixia.

- El segon vídeo va anar sobre un estudi del comportament de gent voluntària per a un càsting, i el que havien de fer era anar fent el que li deia el director del càsting però com una xiqueta (nena), és a dir que havien de fer com si corregueren com a una nena petita, lluitar com elles, i llançar com a elles; i el que van fer és córrer sense ganes, lluitar amb por i fent crides i llançar sense ganes. Quan van acabar de fer això, el director els va preguntar si estaven ofenent a les dones i ells van veure que sí, ja que hi havien fet el mateix estudi amb xiquetes de 8 o 9 anys i totes elles o feien el millor que podien per a demostrar el que podien fer i el bo que eren. Amb aquest estudi es va fer per a demostrar que les paraules poden fer més mal que una simple bufetada, i el pitjor de tot és que expressions com aquestes les diem sense ser conscient de què estem o volem dir.

- El tercer vídeo va ser el discurs d'Emma Watson a l'ONU per a defensar el dret de la dona a la societat i al món en general. El discurs en essència deia que encara tenim molt a lluitar per a una igualtat en tots els països del món, ja que més de 50 països encara no tenen igualtat de gènere.

- I per últim, el quart vídeo era un espot publicitari per a defensar l'aspecte de les persones en aquest cas de les dones. Aquest espot deia, amb imatges de tot tipus de gent, que no importa el físic que tingues el que importa és l'esperit de fer coses encara que el teu cos té l'impedisca, tu ets l'amo de tu mateix.

I per concloure vull dir que els vídeos em van agradar molt perquè el que volien transmetre és molt important per a una bona evolució cap a la millora de la igualtat.

Tortada de bresquilla i fruites seques.

Igredients:

· Per a la massa:

- 60g de mantega

- 150g de sucre

- 3 ous

- 1 peça de sal

- 75g avellana mòlta

- 75g d'amel·la mòlta

1 cullerada de farina

· Per a decorar:

- 2 o 3 brequilles

- Melmelada de bresquilla

- Crocanti d'amel·la

Preparació:

Per a un dia tan especial com aquest, farem una tortada per a enamorar a la nostra parella. Feliç Sant Valentí a tots. Aquesta recepta és una gran opció dolça.

Bé comencem, per a preparar la massa deixem 50g de mantega a temperatura ambient fins que s'ablane un poquet. Quan estiga blaneta la passem a un bol gran i la batem amb el sucre, però és aconsellable que s'utilitze varilles elèctriques perquè es farà més ràpid i segur que millor, fins que la mescla estiga cremosa.

Aquest electrodomèstic és així:

Quan aquesta massa estiga al seu punt li afegim la sal i els ous d'un en un i removent-los; no afegisques el següent fins que l'anterior no estiga perfectament integrat a la massa. I un consell que a mi m'ha costat molt de temps aprendre'l: els ous primer els esclatem en un plat a part per assegurar-nos que cap tros de closca es quede a la mescla, el dic perquè a mi em costat un món no deixar cap tros de closca, i per experiència no resulta agradable trobar-te un quan te l'estàs menjant.

Bé deprés d'aquest incís, a la mescla li afegim les fruites seques mòlts, i mesclem fins a integrar-les, ha de quedar una massa fina i sense grums.

A continuació engrasem amb mantega un motle redó i el esporeem amb farina i el sacudim per a eliminar l'excés. Després posem la massa i la cossem, al forn precalentat a 170°, durant 30 minuts. Quan hagen passat els 30 minuts retirem la tortada i la deixem templa uns 10 minuts fora del forn.

I ja per últim farem la cobertura de la tortada, i primer de tot rentem les bresquilles i els sequem o si el prefereixes pel·la les bresquilles. En qualsevol dels casos deprés has de partir-les per la meitat i retirar l'ós i tallar la polpa en llàgrimes. I calfa 4 cullerades de melmelada a foc lent fins que es liqüe.

Liquar és fer líquida una cosa sòlida o gasosa i es fa mb aquest aparell:

Quan estiga liquada l'estenem sobre tota la tortada i disposa damunt les llàgrimes de bresquilla acabalades. I per últim empolvorar 3 cullerades de crocant, talla-les en forma de cor i ja tens unes postres deliciós.

Que passeu un bon Sant Valentí i com ja és tradició:

Fins a la següent recepta, a viure la vida intensament

Pollastre a la pepitoria

Igredients:

- 1 pollastre tallat en trocets

- Farina

- 1 dent d'all

- 1 ceba gran

- 600mL de caldo d'au

- 40g d'amel·les pelades tostades

- Unes hebres d'azafrà

- 1 gotet de vi blanc

- Oli d'oliva

- 1 llesca de pa

- 1 branqueta de romer

- Sal

- Pebre

Preparació:

Benvinguts a una altra recepta, ja sé que he estat temps sense escriure però ja estic ací altra vegada, i amb una recepte per a xuplar-se els dits. Aquesta recepta l'han fet grans cuiners com el gran Karlos Arguiñano.

Bé comencem amb la neteja del pollastre a fons per si de cas, i tot seguit li furtem l'aigua a les porcions del pollastre; encara que no l'haja dit són porcions de pollastre no el pollastre sencer. A continuació les salpebrem, les enfarinem i les dorem per tot arreu a una sartén amb el fons d'oli i quan estiga amb un color bonic les retirem i les reservem per a més tard.

Mentre que el pollastre espera en un plant, nosaltres treballarem amb la ceba, pelant-la i picant-la, després escalfem 3 cullerades d'oli a una caserola i la sofregim uns 8 minuts. A continuació escalfem un fons d'oli en una sartén petita i dorem ligerament l'all pelat. I el retirem abans que es creme i incorporem la llesca de pa i la fregim fins que se dore pels dos costats, i fem el mateix que amb l'all, el retirem abans que es creme i la deixem que expulse sobre el paper de cuina tot l'oli sobrant.

Quan estiga ben escorregut la posem en un morter amb l'oli, les ameles i l'azafrà.

L'aparell que anomenem morter és aquest:

Bé, tot açò el triturem fins a obtenir una pasta molt espesa, i després incorporem el pollastre a la caserola de la ceba, posem el vi i el deixem evaporar. Tot seguit cobrim amb el caldo calent i afegim el romer rentat i per últim posem la tapa i cossem a foc suau uns 20 minuts.

I ja per a terminar aquesta recepta delíem les ameles amb un poquet del caldo del guise i l'incorporem a la caserola. Mesclem i prosseguim la cocció 10 o 12 minuts més. I per a terminar servim el pollastre amb la seua salsa. I així tenim una fàcil i molt deliciosa recepta.

Fins a la següent recepta, a viure la vida intensament.