
Ingredients:
- 1/4kg de pasta llarga - 1 nou de mantega
- 1 ceba - Unes fulles de sàlvia
- 100ml de nata líquida - Oli d'oliva
- 80g de nous pelades - Sal
- 1/2 copeta de brandy - Pebre negre
Preparació:
Hui com haveu pogut comprovar anem a fer un menjar italià, però sense faltar a la meua promesa, és molt fàcil de fer.
Per començar anem a pelar la ceba i piqueu-la finament, netegem les fulles de sàlvia, i les saquem amb paper de cuina i les piquem com la ceba. A continuació trossegem les nous i les saltegem uns dos minuts a una sartén amb la mantega i quan hi hagen passat els dos minuts les traem del foc per què no es cremen. Quan la sartén estiga sense cap trosset de nou (no fa falta netejar la sartén) afegim una cullerada d'oli i la ceba a la sartén i la menegem durant uns cinc minuts més o menys.
Després (mentre es va fent l'oli i la ceba a la sartén, ja que no fa falta estar tots els cinc minuts menejant la ceba) agafen unes quants nous (però no totes) ja saltejades abans i les afegim a la sartén amb la ceba, a continuació afegim el brandi a la sartén i deixem evaporar-lo durant uns 2 minuts més a foc medi. Quan hi hagen passat els dos minuts afegim la nata, removem tots els ingredients de la sartén per què es mescle tot i la deixem uns minuts reposant a la sartén.
Després del minut prosseguim afegint més coses, però en aquest cas sols és un poquet de sal i un altre poquet de pebre negre (això s'anomena salpimentar) i la removem una altra vegada. I per a concloure aquesta crema triturem la preparació amb un aparell que s'anomena trituradora fins que obtinguem una crema homogènia i sense grums (que això no fa molta gràcia quan estem menjant una salsa o una crema).
L'aparell que he mencionat abans és aquest:
Bé, després de triturar els ingredients de la sartén i fer-los una crema incorporem a la crema (ja triturada) la meitat de la salvia picada (la sàlvia no es tritura, es posa sencer, sols picat no triturat), i per què no s'enfrede la crema la deixem reposar a la sartén amb una tapa per què no es vaja la calor, mentre que fem la pasta.
I per últim, però no menys important hem de coure la pasta en una folla amb abundant aigua salada el temps indicat a l'envase de la pasta on ens posa el temps que necessitem per què la pasta estiga al dent (aquesta expressió la diuen molt els italians perquè els agrada molt la pasta que es puga mastegar). Quan hagen passat els minuts indicats de l'envase, tanquem el foc i escorrim la pasta amb un utensili que a mi m'agrada molt, no se com s'anomena a la cuina però aquest aparell és així:
I per últim, però no menys important hem de coure la pasta en una folla amb abundant aigua salada el temps indicat a l'envase de la pasta on ens posa el temps que necessitem per què la pasta estiga al dent (aquesta expressió la diuen molt els italians perquè els agrada molt la pasta que es puga mastegar). Quan hagen passat els minuts indicats de l'envase, tanquem el foc i escorrim la pasta amb un utensili que a mi m'agrada molt, no se com s'anomena a la cuina però aquest aparell és així:
Quan hàgeu escorrit la pasta, servir-la e quatre plats, afegeix la salsa i serviu-la ràpidament per què no perda la calor, i posa el toc elegant amb els trossets de nou que et falten per utilitzar posant-les damunt la salsa de sàlvia. I així tens un plat de disseny i molt fàcil de fer.
Fins que la següent recepta, a viure la vida intensament.




