Cuixes de pollastre al vi blanc.

Ingredients:

- 8 cuixes de pollastre

- 2 dents d'all

- 1 peça d'oregàn sec

- 1 peça de tomillo sec

- 4 cullerades de vinagre

- 4 cullerades de vi blanc

- 1 llima

- 2 cullerades d'oli d'oliva

- Sal

- Pebre

Prepareció:

 Aquesta recepta necessites temps suficient per a preparar-la, perquè necessitarem que el pollastre estiga un temps marinant-se, per tant per a fer aquesta recepta els primers passos podem fer la nit anterior del dia que la vulgues fer.
Primer de tot anem a esprémer la llima i colem el suc que queda i el posem en una font (en un recipient on podem fer mescles amb molta quantitat de productes). Després pelem i piquem les dents d'all afegint-los amb vinagre, amb el vi blanc, el tamillo, l'oregan i una peça de pebre a la font on ja està el suc de llima, i tot seguit removem tot.

 A continuació rentem les cuixes de pollastre per a assegurar-nos que no queda cap reste de plomes o qualsevol substància que no siga pollastre, i les furtes l'aigua amb paper de cuina perquè així l'aigua que pot quedar a les cuixes és absorbida pel paper. Després els introduïm a la mescla que tenim feta a la font (aquesta mescla s'anomena Marinada), i una vegada posats els movem perquè les cuixes s'impregnen per tot arreu i tot seguit tapem la font amb paper film transparent i el deixem marinar almenys 12 hores al frigorífic.
El paper film transparent, per al que no ho sàpiga és així:

 

 I per últim, i el més fàcil de la recepta però no menys important forneguem i servim, però primer de tot precalentem el forn a 180°, i mentre es calenta nosaltres anem a escorrim la carn, reservant el líquid que queda de la marinada per a després. A continuació col·loquem en una font refractaria saonada i regada per oli, les cuixes, i col·loquem la font dins del forn per a fornejar-la durant uns 35 o 40 minuts, la pincem diverses vegades amb el líquid de la marinada.
L'aparell que s'utilitza per a pincel·lar és aquest:

 
I per últim servim les cuixes amb un poquet del líquid al plat, ben calents les cuixes i a gaudir d'un menjar exquisit.

Fins la següent recepta, a viure la vida intensament.

Cupcakes de xocolate.

Ingredients:

- 100g de mantega                                                                    - 100g de farina

- 100g de sucre                                                                         - Pasta de menta

- 2 ous                                                                                     - 12 fulles de menta

- 5g de rent en pols                                                                  - 200mL de nata per a montar

- 50mL de llet                                                                          - 200g de xocolate negre fondant

- 50g de cacao amarg en pols

 

Preparació:

 Hui farem uns cupcakes de xocolate que a mi m'agraden molt, perquè el xocolate és la meua passió.
Bé comencem la recepta deixant la mantega a temperatura ambient fins que estiga bastant blandeta com per a poder-la manejar, i després la batem amb sucre fins que estiga de color blanc i augmente de volum. Després incorporem els ous d'un en un i sense deixar de batre. Tamisem la farina (la colem amb un colador perquè es quede molt més fina) amb el rent agregem la tramitació a la mescla junt amb la llet i el cacao (que també l'hem tamisat). I afegim 2 cullerades de pasta de menta i remou la mescla. La pasta de menta la podem trobar en herbolaris o en comercis de gastronomia i té aquest aspecte:

 

A continuació precalentem el forn a 180 graus i distribuïm la massa en càpsules de paper per a magdalenes, plena-les fins que dos tercis de la seua alçada, i la fornegem durant uns 18 minuts, quan els 18 minuts hi hagen passat punxem els cupcakes amb un ganivet i si ix el ganivet net, els retirem i els deixem refredar abans de decorar-los, però si no ix el ganivet net els deixem uns 5 minuts més, però que no se t'oblide saca'ls al cap de cinc minuts perquè del contrari se't cremaran.
I per a terminar anem a decorar els cupcakes, primer comprovem que estiguen freds escalfem la nata fins que quasi arribe a ebullició, quan arribe a aquest estat afegim el xocolate trossejant i removent fins que és dissolta, has de obtenir una mescla cremosa i quan la tingués, deixa-la a temperatura ambient fins que es refrede. Després posa-la en una mànega pastelera que té aquest aspecte:

 

 Bé, posem la mescla a aquesta mànega i cobrim amb ella els cupcakes. I per últim decora'ls amb les fulles de menta rentades i seques, i ja pots serveix-les.

Fins la següent recepta, a viure la vida intensament.

 

Article d'opinió. El masclisme: un problema històric.

Ara com ara sembla difícil que ningú no haja sentit parlat mai del masclisme. Qui no ha escoltat quelcom sobre aquest tema, en els telediaris, pel carrer, o encara llegint llibres d'història? Aleshores, podem cometre l'error de pensar que els problemes del masclisme esdevenen un fenomen d'actualitat, però la veritat és ben diferent, ja que si mirem temps arrere als noticiaris o llegim un text d'escriptors antics, o inclòs a la Santa Bíblia, ens adonem que han estat notícia des del començament de la humanitat.

Definim com a masclisme una agrupació de persones amb la mateixa ideologia en la qual diu que l'home és superior a qualsevol dona, tan física com psicològicament parlant, en definitiva l'home és millor que la dona en tots els aspectes. Des de l'antiguitat ha estat imposada aquesta ideologia i això s'ha prolongat fins als nostres dies sense cap problema, encara que ha hagut importants sufragistes (persones que defenien i lluitaven pel vot de la dona) que han lluitat durant tota la seua vida pel dret de la dona en la societat i inclòs han mort per la seua lluita.
Ara també hi ha masclisme i nosaltres el presenciem a qualsevol part i en qualsevol situació, però el masclisme més grau és arribar a matar a una dona pel simple fet de ser una dona i l'any passat va haver 59 dones mortes per violència de gènere a Espanya; això és una dada real i si ens fixem van morir més d'una dona per setmana.

Quins són els seus trets més rellevants? Doncs podem destacar la mort de dones per violència de gènere (com he ressaltat abans), acudits masclistes que es diuen sense cap intenció malvada però es diuen encara que sabem que no compartim el que diu l'acudit, o fins i tot hi ha gent que pensa el que diu l'acudit encara que no el reconega, que expliquen, generalment, maltractament a la dona psicològicament que pot arribar fins i tot a la violència de gènere, i en casos extrems a l'assassinat.

Potser la pregunta que tothom es fa és quins motius o situacions empenyen a algú a fer-se masclista. No deu ser fàcil esbrinar la resposta, ja que hi ha tants casos, famílies, persones i situacions de parella tan diferents que podríem posar una resposta concreta, però sense que vulguem pecar d'agosarats, podem deduir que el masclisme és un problema històric que déu ser cortat d'arrel perquè les dones ja han sofrit bastant i ja deu haver pau i harmonia entre els dos sexes, perquè tots som iguals, encara que cada persona és un món, però el més important és respectar la vida i l'espai de les persones oblidant-nos del seu sexe.

Article d'opinió. El preu del cinema.

He estat investigant un poquet per la xarxa, i he trobat tot tipus de comentaris, idees, opinions i burles, però he arribat a la conclusió d'una cosa molt clara; si el cinema fora més barat la gent aniria moltes vegades més de les que va ara.

L'any passat, els directius que controlen els cinemes de tota Espanya, van decidir baixar els preus bruscament, però sols durant tres dies. Bé, l'any passat van anar més de 2 milions de persones al cinema aquests tres dies, encara que foren dies lectius. I per tant van fer un estudi, amb el resultat que van anar més persones en tres dies al cinema que en dos mesos naturals (sense baixades de preus). Això vol dir que la gent està farta que cada any pugen els preus de les entrades.

Fa uns trenta anys a Elx hi havia com cinc o sis cinemes por tota la ciutat, però no tots eren com els d'ara si no hi havia autocinemes, cinemes al costat del mar, feien festivals de cinema als parcs, etc. (tota aquesta informació la tinc gràcies a que ara una franquícia molt important de roba per tot el món, ha agafat un dels cinemes més importants i més bonic de tot Elx, i a arrel de veure la deixalla d'infraestructura tan gran vaig posar-me a investigar i vaig esbrinar que on jugava amb les meues amigues quan era petita, això abans era un altre cinema molt important, també transformat en una franquícia molt important d'alimentació). Ara només queden dos cinemes, el de l'Aljub i el Cine Odèon; aquest últim té pel·lícules que hem vist milers de vegades però encara i així et cobren per entrar a veure-les.

A mi m'ha agradat sempre anar al cinema i veure pel·lícules, i fa dos anys vaig descobrir que aquesta afició no em ve de primeres sinó que els meus pares anaven cada setmana al cinema, i no una vegada per setmana sinó tres o quatre vegades. Cada dia anaven a un cinema distint, com en cada cinema tenien distints dies de l'espectador, anaven a tots. I com a cinèfila que sóc, li vaig fer diverses preguntes, però m'agradaria que sapieguereu una resposta que em va impactar molt:

• Quant costava anar al cinema un dia a un sol passe i a una sola pel·lícula?
• L'entrada costava 130 pessetes (0.781E) i com a molt, si anaves al dia que estrenaven la pel·lícula com a molt eren 300 pessetes (1'803E).

Ara:

• Quant costa anar el cinema un dia, a un sol passe i a una sola pel·lícula?
• L'entrada costa 4E i si vas el dia que entrenen la pel·lícula són 6-7E.

Aquesta incongruència no pot seguir així, ha d'acabar, i jo propose una mesura molt fàcil; un dilluns, un dimarts i un dimecres de tots els mesos posar l'entrada a 2'90E. Si us adoneu, no demane que posen cada dia eixe preu, només demane que tres dies al mes baixen els preus, i així tot el món pot gaudir del cinema, ja que també és art i cultura.