Article d'opinió. El masclisme: un problema històric.

Ara com ara sembla difícil que ningú no haja sentit parlat mai del masclisme. Qui no ha escoltat quelcom sobre aquest tema, en els telediaris, pel carrer, o encara llegint llibres d'història? Aleshores, podem cometre l'error de pensar que els problemes del masclisme esdevenen un fenomen d'actualitat, però la veritat és ben diferent, ja que si mirem temps arrere als noticiaris o llegim un text d'escriptors antics, o inclòs a la Santa Bíblia, ens adonem que han estat notícia des del començament de la humanitat.

Definim com a masclisme una agrupació de persones amb la mateixa ideologia en la qual diu que l'home és superior a qualsevol dona, tan física com psicològicament parlant, en definitiva l'home és millor que la dona en tots els aspectes. Des de l'antiguitat ha estat imposada aquesta ideologia i això s'ha prolongat fins als nostres dies sense cap problema, encara que ha hagut importants sufragistes (persones que defenien i lluitaven pel vot de la dona) que han lluitat durant tota la seua vida pel dret de la dona en la societat i inclòs han mort per la seua lluita.
Ara també hi ha masclisme i nosaltres el presenciem a qualsevol part i en qualsevol situació, però el masclisme més grau és arribar a matar a una dona pel simple fet de ser una dona i l'any passat va haver 59 dones mortes per violència de gènere a Espanya; això és una dada real i si ens fixem van morir més d'una dona per setmana.

Quins són els seus trets més rellevants? Doncs podem destacar la mort de dones per violència de gènere (com he ressaltat abans), acudits masclistes que es diuen sense cap intenció malvada però es diuen encara que sabem que no compartim el que diu l'acudit, o fins i tot hi ha gent que pensa el que diu l'acudit encara que no el reconega, que expliquen, generalment, maltractament a la dona psicològicament que pot arribar fins i tot a la violència de gènere, i en casos extrems a l'assassinat.

Potser la pregunta que tothom es fa és quins motius o situacions empenyen a algú a fer-se masclista. No deu ser fàcil esbrinar la resposta, ja que hi ha tants casos, famílies, persones i situacions de parella tan diferents que podríem posar una resposta concreta, però sense que vulguem pecar d'agosarats, podem deduir que el masclisme és un problema històric que déu ser cortat d'arrel perquè les dones ja han sofrit bastant i ja deu haver pau i harmonia entre els dos sexes, perquè tots som iguals, encara que cada persona és un món, però el més important és respectar la vida i l'espai de les persones oblidant-nos del seu sexe.