Cuixes de pollastre al vi blanc.

Ingredients:

- 8 cuixes de pollastre

- 2 dents d'all

- 1 peça d'oregàn sec

- 1 peça de tomillo sec

- 4 cullerades de vinagre

- 4 cullerades de vi blanc

- 1 llima

- 2 cullerades d'oli d'oliva

- Sal

- Pebre

Prepareció:

 Aquesta recepta necessites temps suficient per a preparar-la, perquè necessitarem que el pollastre estiga un temps marinant-se, per tant per a fer aquesta recepta els primers passos podem fer la nit anterior del dia que la vulgues fer.
Primer de tot anem a esprémer la llima i colem el suc que queda i el posem en una font (en un recipient on podem fer mescles amb molta quantitat de productes). Després pelem i piquem les dents d'all afegint-los amb vinagre, amb el vi blanc, el tamillo, l'oregan i una peça de pebre a la font on ja està el suc de llima, i tot seguit removem tot.

 A continuació rentem les cuixes de pollastre per a assegurar-nos que no queda cap reste de plomes o qualsevol substància que no siga pollastre, i les furtes l'aigua amb paper de cuina perquè així l'aigua que pot quedar a les cuixes és absorbida pel paper. Després els introduïm a la mescla que tenim feta a la font (aquesta mescla s'anomena Marinada), i una vegada posats els movem perquè les cuixes s'impregnen per tot arreu i tot seguit tapem la font amb paper film transparent i el deixem marinar almenys 12 hores al frigorífic.
El paper film transparent, per al que no ho sàpiga és així:

 

 I per últim, i el més fàcil de la recepta però no menys important forneguem i servim, però primer de tot precalentem el forn a 180°, i mentre es calenta nosaltres anem a escorrim la carn, reservant el líquid que queda de la marinada per a després. A continuació col·loquem en una font refractaria saonada i regada per oli, les cuixes, i col·loquem la font dins del forn per a fornejar-la durant uns 35 o 40 minuts, la pincem diverses vegades amb el líquid de la marinada.
L'aparell que s'utilitza per a pincel·lar és aquest:

 
I per últim servim les cuixes amb un poquet del líquid al plat, ben calents les cuixes i a gaudir d'un menjar exquisit.

Fins la següent recepta, a viure la vida intensament.

Cupcakes de xocolate.

Ingredients:

- 100g de mantega                                                                    - 100g de farina

- 100g de sucre                                                                         - Pasta de menta

- 2 ous                                                                                     - 12 fulles de menta

- 5g de rent en pols                                                                  - 200mL de nata per a montar

- 50mL de llet                                                                          - 200g de xocolate negre fondant

- 50g de cacao amarg en pols

 

Preparació:

 Hui farem uns cupcakes de xocolate que a mi m'agraden molt, perquè el xocolate és la meua passió.
Bé comencem la recepta deixant la mantega a temperatura ambient fins que estiga bastant blandeta com per a poder-la manejar, i després la batem amb sucre fins que estiga de color blanc i augmente de volum. Després incorporem els ous d'un en un i sense deixar de batre. Tamisem la farina (la colem amb un colador perquè es quede molt més fina) amb el rent agregem la tramitació a la mescla junt amb la llet i el cacao (que també l'hem tamisat). I afegim 2 cullerades de pasta de menta i remou la mescla. La pasta de menta la podem trobar en herbolaris o en comercis de gastronomia i té aquest aspecte:

 

A continuació precalentem el forn a 180 graus i distribuïm la massa en càpsules de paper per a magdalenes, plena-les fins que dos tercis de la seua alçada, i la fornegem durant uns 18 minuts, quan els 18 minuts hi hagen passat punxem els cupcakes amb un ganivet i si ix el ganivet net, els retirem i els deixem refredar abans de decorar-los, però si no ix el ganivet net els deixem uns 5 minuts més, però que no se t'oblide saca'ls al cap de cinc minuts perquè del contrari se't cremaran.
I per a terminar anem a decorar els cupcakes, primer comprovem que estiguen freds escalfem la nata fins que quasi arribe a ebullició, quan arribe a aquest estat afegim el xocolate trossejant i removent fins que és dissolta, has de obtenir una mescla cremosa i quan la tingués, deixa-la a temperatura ambient fins que es refrede. Després posa-la en una mànega pastelera que té aquest aspecte:

 

 Bé, posem la mescla a aquesta mànega i cobrim amb ella els cupcakes. I per últim decora'ls amb les fulles de menta rentades i seques, i ja pots serveix-les.

Fins la següent recepta, a viure la vida intensament.

 

Article d'opinió. El masclisme: un problema històric.

Ara com ara sembla difícil que ningú no haja sentit parlat mai del masclisme. Qui no ha escoltat quelcom sobre aquest tema, en els telediaris, pel carrer, o encara llegint llibres d'història? Aleshores, podem cometre l'error de pensar que els problemes del masclisme esdevenen un fenomen d'actualitat, però la veritat és ben diferent, ja que si mirem temps arrere als noticiaris o llegim un text d'escriptors antics, o inclòs a la Santa Bíblia, ens adonem que han estat notícia des del començament de la humanitat.

Definim com a masclisme una agrupació de persones amb la mateixa ideologia en la qual diu que l'home és superior a qualsevol dona, tan física com psicològicament parlant, en definitiva l'home és millor que la dona en tots els aspectes. Des de l'antiguitat ha estat imposada aquesta ideologia i això s'ha prolongat fins als nostres dies sense cap problema, encara que ha hagut importants sufragistes (persones que defenien i lluitaven pel vot de la dona) que han lluitat durant tota la seua vida pel dret de la dona en la societat i inclòs han mort per la seua lluita.
Ara també hi ha masclisme i nosaltres el presenciem a qualsevol part i en qualsevol situació, però el masclisme més grau és arribar a matar a una dona pel simple fet de ser una dona i l'any passat va haver 59 dones mortes per violència de gènere a Espanya; això és una dada real i si ens fixem van morir més d'una dona per setmana.

Quins són els seus trets més rellevants? Doncs podem destacar la mort de dones per violència de gènere (com he ressaltat abans), acudits masclistes que es diuen sense cap intenció malvada però es diuen encara que sabem que no compartim el que diu l'acudit, o fins i tot hi ha gent que pensa el que diu l'acudit encara que no el reconega, que expliquen, generalment, maltractament a la dona psicològicament que pot arribar fins i tot a la violència de gènere, i en casos extrems a l'assassinat.

Potser la pregunta que tothom es fa és quins motius o situacions empenyen a algú a fer-se masclista. No deu ser fàcil esbrinar la resposta, ja que hi ha tants casos, famílies, persones i situacions de parella tan diferents que podríem posar una resposta concreta, però sense que vulguem pecar d'agosarats, podem deduir que el masclisme és un problema històric que déu ser cortat d'arrel perquè les dones ja han sofrit bastant i ja deu haver pau i harmonia entre els dos sexes, perquè tots som iguals, encara que cada persona és un món, però el més important és respectar la vida i l'espai de les persones oblidant-nos del seu sexe.

Article d'opinió. El preu del cinema.

He estat investigant un poquet per la xarxa, i he trobat tot tipus de comentaris, idees, opinions i burles, però he arribat a la conclusió d'una cosa molt clara; si el cinema fora més barat la gent aniria moltes vegades més de les que va ara.

L'any passat, els directius que controlen els cinemes de tota Espanya, van decidir baixar els preus bruscament, però sols durant tres dies. Bé, l'any passat van anar més de 2 milions de persones al cinema aquests tres dies, encara que foren dies lectius. I per tant van fer un estudi, amb el resultat que van anar més persones en tres dies al cinema que en dos mesos naturals (sense baixades de preus). Això vol dir que la gent està farta que cada any pugen els preus de les entrades.

Fa uns trenta anys a Elx hi havia com cinc o sis cinemes por tota la ciutat, però no tots eren com els d'ara si no hi havia autocinemes, cinemes al costat del mar, feien festivals de cinema als parcs, etc. (tota aquesta informació la tinc gràcies a que ara una franquícia molt important de roba per tot el món, ha agafat un dels cinemes més importants i més bonic de tot Elx, i a arrel de veure la deixalla d'infraestructura tan gran vaig posar-me a investigar i vaig esbrinar que on jugava amb les meues amigues quan era petita, això abans era un altre cinema molt important, també transformat en una franquícia molt important d'alimentació). Ara només queden dos cinemes, el de l'Aljub i el Cine Odèon; aquest últim té pel·lícules que hem vist milers de vegades però encara i així et cobren per entrar a veure-les.

A mi m'ha agradat sempre anar al cinema i veure pel·lícules, i fa dos anys vaig descobrir que aquesta afició no em ve de primeres sinó que els meus pares anaven cada setmana al cinema, i no una vegada per setmana sinó tres o quatre vegades. Cada dia anaven a un cinema distint, com en cada cinema tenien distints dies de l'espectador, anaven a tots. I com a cinèfila que sóc, li vaig fer diverses preguntes, però m'agradaria que sapieguereu una resposta que em va impactar molt:

• Quant costava anar al cinema un dia a un sol passe i a una sola pel·lícula?
• L'entrada costava 130 pessetes (0.781E) i com a molt, si anaves al dia que estrenaven la pel·lícula com a molt eren 300 pessetes (1'803E).

Ara:

• Quant costa anar el cinema un dia, a un sol passe i a una sola pel·lícula?
• L'entrada costa 4E i si vas el dia que entrenen la pel·lícula són 6-7E.

Aquesta incongruència no pot seguir així, ha d'acabar, i jo propose una mesura molt fàcil; un dilluns, un dimarts i un dimecres de tots els mesos posar l'entrada a 2'90E. Si us adoneu, no demane que posen cada dia eixe preu, només demane que tres dies al mes baixen els preus, i així tot el món pot gaudir del cinema, ja que també és art i cultura.

Pasta a la crema

Ingredients:

- 1/4kg de pasta llarga                                                    - 1 nou de mantega

- 1 ceba                                                                           - Unes fulles de sàlvia

- 100ml de nata líquida                                                  - Oli d'oliva

- 80g de nous pelades                                                     - Sal

- 1/2 copeta de brandy                                                    - Pebre negre

Preparació:

Hui com haveu pogut comprovar anem a fer un menjar italià, però sense faltar a la meua promesa, és molt fàcil de fer.

Per començar anem a pelar la ceba i piqueu-la finament, netegem les fulles de sàlvia, i les saquem amb paper de cuina i les piquem com la ceba. A continuació trossegem les nous i les saltegem uns dos minuts a una sartén amb la mantega i quan hi hagen passat els dos minuts les traem del foc per què no es cremen. Quan la sartén estiga sense cap trosset de nou (no fa falta netejar la sartén) afegim una cullerada d'oli i la ceba a la sartén i la menegem durant uns cinc minuts més o menys.

Després (mentre es va fent l'oli i la ceba a la sartén, ja que no fa falta estar tots els cinc minuts menejant la ceba) agafen unes quants nous (però no totes) ja saltejades abans i les afegim a la sartén amb la ceba, a continuació afegim el brandi a la sartén i deixem evaporar-lo durant uns 2 minuts més a foc medi. Quan hi hagen passat els dos minuts afegim la nata, removem tots els ingredients de la sartén per què es mescle tot i la deixem uns minuts reposant a la sartén.

Després del minut prosseguim afegint més coses, però en aquest cas sols és un poquet de sal i un altre poquet de pebre negre (això s'anomena salpimentar) i la removem una altra vegada. I per a concloure aquesta crema triturem la preparació amb un aparell que s'anomena trituradora fins que obtinguem una crema homogènia i sense grums (que això no fa molta gràcia quan estem menjant una salsa o una crema).

L'aparell que he mencionat abans és aquest:

Bé, després de triturar els ingredients de la sartén i fer-los una crema incorporem a la crema (ja triturada) la meitat de la salvia picada (la sàlvia no es tritura, es posa sencer, sols picat no triturat), i per què no s'enfrede la crema la deixem reposar a la sartén amb una tapa per què no es vaja la calor, mentre que fem la pasta.
I per últim, però no menys important hem de coure la pasta en una folla amb abundant aigua salada el temps indicat a l'envase de la pasta on ens posa el temps que necessitem per què la pasta estiga al dent (aquesta expressió la diuen molt els italians perquè els agrada molt la pasta que es puga mastegar). Quan hagen passat els minuts indicats de l'envase, tanquem el foc i escorrim la pasta amb un utensili que a mi m'agrada molt, no se com s'anomena a la cuina però aquest aparell és així:

Quan hàgeu escorrit la pasta, servir-la e quatre plats, afegeix la salsa i serviu-la ràpidament per què no perda la calor, i posa el toc elegant amb els trossets de nou que et falten per utilitzar posant-les damunt la salsa de sàlvia. I així tens un plat de disseny i molt fàcil de fer.

Fins que la següent recepta, a viure la vida intensament.

Albergines farcides gratinades.

Ingredients:

Per a quatre persones les quantitats són:

- 2 alberginies.                                                                - 1 culereta de farina.

- 1 ceba.                                                                           - 1 got de llet.

- 1/2 pebera roja.                                                              - Oli d'oliva.

- 1 carlota.                                                                        - Sal.

- 150 g de carn de ternera.                                                - Pebre.

Preparació:

Primer de tot anem a precalentar el forn a 190 graus centígrads. Després rentem les albergínies, i a continuació les tallem per la meitat al llarg d'aquesta i fes diversos talls creuats a la polpa. Després posa-les en una safata de forn i sauna-les amb diverses substàncies que tingués a la despensa, com orenga, Romero o tomello. I les posem una bona quantitat d'oli per damunt perquè agafen el sabor de les espècies i de l'oli. I les fornegem durant uns 20 minuts, així que teniu cura amb el temps perquè no se us creme les albergines perquè és l'ingredient estrella de la recepta. Jo aconssege tindre a la cuina un cronòmetre o un aparell nou que han sacat al mercat molt pràctic i que no s'estropeja si no està la cuina molt neta.

L'utensili del que us parle és aquest:

A continuació, mentre que això es va fornejant, aprofitem el temps i pelem i piquem la ceba amb molta cura amb els dits i amb els vostres ulls, ja que fa mal als ulls quan piquem ceba i ens apropem les mans a la cara, així que molta cura. També a aquesta recepta anem a utilitzar l'utensili de pelar carlota, així que si ja us la haveu comprat la podeu utilitzar, però si encara no la teniu o no voleu comprar-la no us preocupeu, com ja vaig dir en l'altra recepta podeu utilitzar el ganivet com els nostres avantpassats ho han fet durant molt de temps i no a passat res, però e comprar-ho perquè és més fàcil i molt ràpid de pelar carlota o creïlles.

Bé, quan ja estiga pelada li toca el torn de netejar la pebrera i tallar a dadets, la carlota i la pebrera. Se sofreix la ceba ja picada durant 5 minuts en una sartén amb un fons d'oli. Després posa la pebrera i la carlota ja tallats a la sartén i segueix la cocció uns 8 minuts més, removent tota l'estona.

Quan hi hagen passat els 20 minuts de forn amb les albergínies, furtem les albergínies del forn i retirem la polpa d'aquests deixant 1 cm pagat a la pell, i piqueles. Després l'agregem al sofrit de verdures que tenim a la sartén, juntament amb la carn picada. Posem al sofrit salt i pebre i seguim la cocció uns 10 minuts més. Quan hi hagen passat els 10 minuts extra furtem del foc la sartén i posem dins les albergines la mescla que hem fet a la sartén.

I per últim es fa la besamel.
Això es fa escalfant un parell de cullerades d'oli en un cas, posant farina i dorant-la ligerament. I mentre es cou això posem la llet i anem coent removent uns 10 minuts. I per acabar la recepta posem la besamel damunt de les albergines amb la mescla dins i les gratinem uns munits (però no molts) i ja estan per a servir-les de seguida.

Fins que la següent recepta, a viure la vida intensament.



Amanida senzilla.

Ingredients:

- Encisam.                                                              - Pernill Dolç.

- Tomaca.                                                               - Formatge d'ovella curat.

- Dacsa.                                                                  - Romero.

- Carlota.                                                                - Tomillo.

- Cebolla.                                                                - Oli.

- Ou.                                                                       - Sal.

Preparació:

Com ja haveu pogut comprovar hui anem a fer una amanida senzilla, aquesta recepta és molt senzilla i encara molt més fàcil.

Un dia abans de fer aquest menjar hem d'agafar el formatge curat i tallar-ho a quadradets, després anem a ficar-ho en un recipient (taperera) on no es puga eixir cap substància a l'exterior, i fiquem el formatge amb oli i un grapat de Romero i un altre de tomello, es tanca el recipient i es fica a la nevera fins a l'endemà.

Quan hi haja passat un dia sencer perquè el formatge haja agafat el sabor de les herbes, ja podem començar a fer l'amanida.

Ara agafem l'encisam i triem sis Cogolls que més ens agrade i els rentem molt bé, per davant i per darrere (segons per a quanta gent siga l'amanida, posarem dos o cinc o a més a més deu si són petits, nosaltres l'anem a fer per a tres persones). Bé, amb l'encisam rentat agafem un ganivet i un bol gran i el tallem. Després agafem la tomaca i fem el mateix. Ara agafem la dacsa, obrim el recipient i posem tot el recipient, sencer. Quan hàgem posat la dacsa agafem la carlota i el pernill Dolç. Amb la carlota necessitarem un rallador i un aparell per a pelar la carlota, però si no el teniu no passa res amb un ganivet podeu fer-ho.

L'utensili que us parle és aquest:

Després d'aquest parèntesi, tornem a la recepta. Quan tenim la carlota pelada agafem el rallador i la rallem. I amb el pernill York el tallem en quadradets com vam fer el dia anterior amb el formatge.

I parlant del formatge, l'agafem i amb un tenidor anem agafant els taquets de formatge. I una vegada que estiga tot posat li posem l'oli i la sal, i a continuació el removem tot bé amb dues culleres grans. Però encara no hem acabat l'amanida perquè encara falta els ous.

Bé com ja tenim l'amanida ja preparada fem els ous durs (també els podem fer l'endemà amb el formatge). Agafem tres ous (ja que l'amanida és per a tres persones) i els posem en una casserola amb aigua bullent, i quan veiem que l'aigua comença a desaparèixer els ous estaran fets. Els furtem de la casserola i els posem en aigua freda perquè l'enfreden més ràpidament i puguem pelar-ho molt més abans. Els pelem i per assegurar-nos que no quede cap closca de l'ou els rentem.

I per últim ponguen els ous damunt de l'amanida curtes en quatre parts cada ou. Així és la forma pràctica de fer l'amanida però si voleu fer-la més bonica perquè teniu visita, no la mescleu i deixar els ingredients en ordre com els haveu posat.

Fins que la següent recepta, a viure la vida intensament.

Introducció

Benvinguts al meu blog. Ací vaig ha parlar sobre menjars que pots fer qualsevol dia amb una cuina convencional, sense necessitat de tondre material de cuina professional, ni molta destresa per a la cuina. Si us dic la veritat, jo no sé molta cuina però a mesura que vaja escrivint receptes, pense que a poc a poc podrem aprendre a cuinar tots junts. A més a més aprendrem coses molt senzilles, com per exemple, un encisam o un entrepà de pernil. Aquells que siguen professionals de cuina, per favor que no lligen açò perquè no li va ha servir per a res i es va a avorrir moltíssim.

Bé, aquesta és la meua proposta per al meu blog, si us agrada llegiu-me, però si voleu que canvie o modifique el meu tema (sempre dins del que siga la cuina) podeu fer-ho sense cap impediment, és més, us demane que feu comentaris i donau-me la vostra opinió.

Fins que torne a escriure la primera recepta, a viure la vida intensament.